19a setmana de la Ciència
www.fundaciorecerca.cat/setmanaciencia
@recercat #SC14cat
del 14 al 23 de novembre
La biotecnología es un área
multidisciplinaria, que emplea la biología, química y procesos, con gran
uso en agricultura, farmacia, ciencia de los alimentos, ciencias
forestales y medicina. Probablemente el primero que usó este término fue
el ingeniero húngaro Karl Ereky, en 1919.
Una definición de biotecnología aceptada internacionalmente es la siguiente:
La biotecnología se refiere a toda
aplicación tecnológica que utilice sistemas biológicos y organismos
vivos o sus derivados para la creación o modificación de productos o
procesos para usos específicos (Convention on Biological Diversity,
Article 2. Use of Terms, United Nations. 1992).
Font del text: :http://www.centrobiotecnologia.cl/index.php/que-es-la-biotecnologia
Font del teext:http://www.ub.edu/cmdm/ca/node/310
ACTIVITATS PROGRAMADES
14,17 i 18 DE NOVEMBRE DE 2014
· Tallers de
recollida selectiva de
residus adreçats als
alumnes de 3r
ESO.
Lloc: Escola del Parc Natural del Delta de l’Ebre
18
DE NOVEMBRE DE 2014
·
Xerrada “El món subaquàtic del delta de l’Ebre”, impartida pel Sr.
Josep-Maria Queral Casanova, tècnic del Centre Ictiològic del Parc Natural del Delta de l’Ebre.
11:30-12:30 h Alumnes de 4t ESO (optatives
de
Biologia i Geologia /Física
i Química)
12:30-13:30 h Alumnes de 3r ESO
Lloc: Biblioteca
de l'Institut de Deltebre
19
DE NOVEMBRE DE 2014, DIA DE LA CIÈNCIA A LES ESCOLES
· Videoconferència “La
guerra contra la contaminació química: si no fos pels microbis!!”,
impartida per la professora Anna
Maria Solanas i adreçada als alumnes de 1r i 2n de batxillerat (modalitat
cientificotecnològica).
Hora:
11:30 h Lloc: Biblioteca de lnstitut
de Deltebre
Recomanacions
GRANS DONES CIENTÍFIQUES AL CINEMA
Hipàtia
Filla de Teó (Theon), matemàtic i cap de la Biblioteca d'Alexandria, a Egipte, va col·laborar en l'obra filosòfica i matemàtica de son pare.[3] Cap a l'any 400,
Hipàtia era una autoritat en l'ensenyament de la matemàtica i la
filosofia. Es diu que va arribar a presidir l'escola neoplatònica de Plotí, a Alexandria,
Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/Hip%C3%A0tia
Dian Fossey
Motivada pel treball de George Schaller, destacat zoòleg estatunidenc que es dedicà a l'estudi dels goril·les, Fossey viatjà a Àfrica el 1963. Allà observà i estudià els goril·les de muntanya al seu hàbitat natural i conegué l'arqueòleg britànic Louis Leakey, de qui aprengué la importància de l'estudi dels grans simis per comprendre l'evolució humana.
Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/Dian_Fossey
Marie Curie
Fou una física i química polonesa, pionera en els primers temps de l'estudi de les radiacions; ella fou la primera a emprar el terme radioctivitat.[2]
Va rebre el Premi Nobel de Física el 1903, junt amb el seu marit, Pierre Curie, i Henri Becquerel, pels seus descobriments en el camp de la radioactivitat. L'any 1911 va rebre el Premi Nobel de Química per l'aïllament del radi pur.[1]
Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/Marie_Curie
Josefina Castellví
Des del 1960 treballa a l'Institut de Ciències del Mar del Consell Superior d'Investigacions Científiques, del qual n'ha estat directora el 1994-1995 i delegada a Catalunya. A partir del 1984 participà, d'una manera rellevant, en l'organització de la recerca a l'Antàrtida juntament amb Antoni Ballester i Nolla i col·laborà en la instal·lació de la Base Antàrtica Espanyola Joan Carles I a l'illa Livingston, de la qual fou cap del 1989 al 1993,[3][4] que va permetre que Espanya entrés com a membre del Tractat Antàrtic (1988).
El 1994 va rebre la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona i el 2003 va rebre la Creu de Sant Jordi. Des del 2010 és la presidenta de la Universitat d'Estiu d'Andorra.
El 8 d'octubre de 2013, va guanyar el premi de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el 13 de maig de 2014 va ser nomenada catalana de l'any.[5]
Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/Josefina_Castellv%C3%AD_i_Piulachs
http://www.tv3.cat/videos/5026112/ALTRES DONES CIENTÍFIQUES
Ada Lovelace
Des de petita havia deixat clar el que volia ser: "matemàtica i metafísica".Als 17 anys va conèixer un personatge clau a la seva vida, Mary Sommerville, una notable matemàtica. Juntes van traduir els treballs de Laplace i aquestes traduccions van ser utilitzades posteriorment a Cambridge.
Com a primera dona en el món dels ordinadors,
Lovelace ocupa un espai sensible en el quadre de figures històriques i
ens recorda que les dones i la informàtica han tingut una estreta
relació des del començament. A Ada Lovelace se li atribueix el primer
algoritme codificat destinat a ser processat per una màquina (a través
de targetes perforades).[2]
Moltes han estat les dones que han realitzat grans aportacions a la informàtica, però només Ada compta amb un llenguatge de programació que porta el seu nom. El 1979 el Departament de Defensa dels Estats Units va crear un llenguatge de programació basat en Pascal en honor a Ada Byron anomenat llenguatge de programació Ada. Va ser el primer reconeixement a la seva feina després de la seva mort.
Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/Ada_Lovelace
Rosalind Franklin
Rosalind Elsie Franklin (Londres, Anglaterra, 25 de juliol de 1920 - 16 d'abril de 1958) fou una científica britànica que va tenir un paper destacat en la major fita del desenvolupament de la biologia molecular, el descobriment de l'estructura de l'ADN.
Dorothy Crowfoot HodgKin
Font: http://pagines.uab.cat/cristallografia2014/content/dorothy-crowfoot-hodgkin-1910-1994
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada