Amor, ja que m’has dit que et digui què
vull, t’ho diré ben clar: contra l’horari
el meu desig reivindica el lleure
total, i tu i el teu desig per paga,
pujar parets d’amor per tot ofici
i pintar de diumenge la setmana.
Begonya Mezquita, Dona
treballadora
SÓC UNA DONA. M. Aurèlia Capmany
Sóc una dona, ja ho veus, una dona.Sóc una dona i no hi vull fer res.
Sóc una dona, res més que una dona:
no seré mai un carrabiner.
Sóc una dona, ben ferma i rodona.
Sóc una dona, ja ho deus haver clissat.
Sóc una dona i això és cosa bona:
no seré un barbut magistrat.
Sóc una dona amb dos pits i una poma.
Sóc una dona amb l'hormona que cal.
Sóc una dona i això ja no és broma:
no seré mai capità general
Sóc una dona i n'estic ben contenta.
Sóc una dona i no hi trobo entrebanc.
Sóc una dona i això ja m'orienta:
no seré mai director d'un banc.
Sóc una dona i amb bona harmonia,
sóc la mestressa del meu propi cos.
No seré bisbe ni tampoc policia,
cosa que em posa de molt bon humor
Tali Yanotezki
«Drap de la
pols, escombra,espolsadors»
Drap de la pols,escombra,espolsadors,plomall,
raspall, fregall d'espart, camussa,sabó de tall, baieta, lleixiu, sorra,i sabó
en pols, blauet, netol, galleda.Cossi, cubell, i picamatalassos,esponja, pala
de plegar escombraries,gibrell i cendra, salfumant, capçanes,Surt el guerrer
vers el camp de batalla.
(Cau de llunes) Maria-Merè Marçal
Hombres necios que acusáis4
a la mujer sin razón,
sin ver que sois la ocasión
de lo mismo que culpáis:
si con ansia sin igual
solicitáis su desdén,
¿por qué queréis que obren bien
si las incitáis al mal?
Combatís su resistencia
y luego, con gravedad,
decís que fue livianidad
lo que hizo la diligencia.
Parecer quiere el denuedo
de vuestro parecer loco,
al niño que pone el coco
y luego le tiene miedo.
Queréis, con presunción necia,
hallar a la que buscáis,
para pretendida, Thais,
y en la posesión, Lucrecia.
¿Que humor puede ser más raro
que el que, falto de consejo,
él mismo empaña el espejo,
y siente que no esté claro?
Con el favor y el desdén
tenéis condición igual,
quejándoos, si os tratan mal,
burlándoos, si os quieren bien.
Opinión, ninguna gana;
pues la que más se recata,
si no os admite, es ingrata,
y si os admite, es liviana.
Siempre tan necios andáis
que, con desigual nivel,
a una culpáis por cruel
y a otra por fácil culpáis.
¿Pues cómo ha de estar templada
la que vuestro amor pretende,
si la que es ingrata, ofende,
y la que es fácil, enfada?
Mas, entre el enfado y pena
que vuestro gusto refiere,
bien haya la que no os quiere
y quejaos en hora buena.
Dan vuestras amantes penas
a sus libertades alas,
y después de hacerlas malas
las queréis hallar muy buenas.
¿Cuál mayor culpa ha tenido
en una pasión errada:
la que cae de rogada,
o el que ruega de caído?
¿O cuál es más de culpar,
aunque cualquiera mal haga:
la que peca por la paga,
o el que paga por pecar?
Pues ¿para qué os espantáis
de la culpa que tenéis?
Queredlas cual las hacéis
o hacedlas cual las buscáis.
Dejad de solicitar,
y después, con más razón,
acusaréis la afición
de la que os fuere a rogar.
Bien con muchas armas fundo
que lidia vuestra arrogancia,
pues en promesa e instancia
juntáis diablo, carne y mundo.
SOSTRE DE VIDRE
SÒL ENGANXÓS
SEGREGACIÓ HORITZONTAL
SEGREGACIÓ VERTICAL
Font de la informació: https://ca.wikipedia.org/wiki/Taxa_rosa
I una presentació interessant:
Poema 92. Sátira filosófica. Sor Juana Inés de la Cruz( siglo XVII)
[Arguye de inconsecuentes el gusto y la censura de los hombres que en las mujeres acusan lo que causan.]Hombres necios que acusáis4
a la mujer sin razón,
sin ver que sois la ocasión
de lo mismo que culpáis:
si con ansia sin igual
solicitáis su desdén,
¿por qué queréis que obren bien
si las incitáis al mal?
Combatís su resistencia
y luego, con gravedad,
decís que fue livianidad
lo que hizo la diligencia.
Parecer quiere el denuedo
de vuestro parecer loco,
al niño que pone el coco
y luego le tiene miedo.
Queréis, con presunción necia,
hallar a la que buscáis,
para pretendida, Thais,
y en la posesión, Lucrecia.
¿Que humor puede ser más raro
que el que, falto de consejo,
él mismo empaña el espejo,
y siente que no esté claro?
Con el favor y el desdén
tenéis condición igual,
quejándoos, si os tratan mal,
burlándoos, si os quieren bien.
Opinión, ninguna gana;
pues la que más se recata,
si no os admite, es ingrata,
y si os admite, es liviana.
Siempre tan necios andáis
que, con desigual nivel,
a una culpáis por cruel
y a otra por fácil culpáis.
¿Pues cómo ha de estar templada
la que vuestro amor pretende,
si la que es ingrata, ofende,
y la que es fácil, enfada?
Mas, entre el enfado y pena
que vuestro gusto refiere,
bien haya la que no os quiere
y quejaos en hora buena.
Dan vuestras amantes penas
a sus libertades alas,
y después de hacerlas malas
las queréis hallar muy buenas.
¿Cuál mayor culpa ha tenido
en una pasión errada:
la que cae de rogada,
o el que ruega de caído?
¿O cuál es más de culpar,
aunque cualquiera mal haga:
la que peca por la paga,
o el que paga por pecar?
Pues ¿para qué os espantáis
de la culpa que tenéis?
Queredlas cual las hacéis
o hacedlas cual las buscáis.
Dejad de solicitar,
y después, con más razón,
acusaréis la afición
de la que os fuere a rogar.
Bien con muchas armas fundo
que lidia vuestra arrogancia,
pues en promesa e instancia
juntáis diablo, carne y mundo.
SOSTRE DE VIDRE
El sostre de vidre és un fenomen estudiat interdisciplinàriament per la psicologia, la sociologia i l’antropologia, entre altres ciències,i permet revisar amb noves eines un saber que és hegemònic.Aquest fenomen s’estén a la vida pràctica, i les seves conseqüències són importants per a la vida de les dones, que s’enfronten a impediments per a l’accés a nivells de presa de decisió com a part “natural” del desenvolupament de les seves carreres. És resultat d’una “subtil” construcció de gènere que forja un “sostre de vidre” invisible com a eficaç estratègia que normalitza l’exclusió del sexe femení dels espais públics i que troba el seu fonament en els estereotips de rols sexuals.
El sòl enganxós es refereix a les tasques de cura i vida familiar a les quals tradicionalment s’ha relegat les dones. Sortir d’aquest “espai natural”, que, segons el patriarcat, els correspon, és un
obstacle per al seu desenvolupament professional. Hi ha molta pressió dins de la parella, en la família i en la societat per fer creure a les dones que són les principals responsables de la cura. El sentiment de culpa i les dobles i triples jornades en dificulten la promoció professional, tal com està configurat el món empresarial masculí.
obstacle per al seu desenvolupament professional. Hi ha molta pressió dins de la parella, en la família i en la societat per fer creure a les dones que són les principals responsables de la cura. El sentiment de culpa i les dobles i triples jornades en dificulten la promoció professional, tal com està configurat el món empresarial masculí.
Parlem de segregació horitzontal en el treball per designar les dificultats de les dones a l’hora d’accedir a determinades professions. Es palesa en la predominança de les dones cap als sectors
tradicionals feminitzats i en la dificultat de les dones per accedir a càrrecs generalment entesos com a “masculins”.
tradicionals feminitzats i en la dificultat de les dones per accedir a càrrecs generalment entesos com a “masculins”.
La segregació vertical en el treball són les dificultats que tenen les dones per poder desenvolupar-se professionalment. Són conegudes les desigualtats que limiten que les dones ocupin llocs amb
poder decisori, així com les condicions laborals que les afecten: són les que treballen més a temps parcial o en formes laborals de flexibilitat o jornada continuada, i el salari femení, per al mateix
càrrec i les mateixes funcions, és freqüentment més baix que el salari masculí.
poder decisori, així com les condicions laborals que les afecten: són les que treballen més a temps parcial o en formes laborals de flexibilitat o jornada continuada, i el salari femení, per al mateix
càrrec i les mateixes funcions, és freqüentment més baix que el salari masculí.
Font de la informació: Teresa Mollà .Agent d’Igualtat. Formadora en temes de gènere. Publicat al nº 41 de la revista Treballadora
TAXA ROSA
Taxa rosa és com es coneix popularment la diferència de preu que té en el mercat un producte
etiquetat per al públic femení respecte a un d'igual però que no porta
aquesta etiqueta. A alguns països europeus, el fet que un producte sigui
dirigit especialment per a dones fa que el seu preu augmenti entre un 20% i un 50%, tot i que la qualitat no sigui superior. Sovint la única diferència és que el producte passi a ser de color rosa,
com típicament les fulles d'afaitar, tot i que només per a un 3% de
dones aquest sigui el seu color favorit. Ha estat denunciat per diversos
col·lectius socials, que el consideren un "impost ocult" discriminatori per a les dones, ja que els fa pagar de més pel mateix producte.TAXA ROSA
Font de la informació: https://ca.wikipedia.org/wiki/Taxa_rosa
I una presentació interessant:
