25 de novembre
DIA INTERNACIONAL CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE
EL DISCURS DE MALALA YOUSAFZAI A LES NACIONS UNIDES (Fragments)
Estimats
germans i germanes, recorden una cosa. El Dia Malala no és el meu dia.
Hui és el dia de cada dona, cada xiquet i cada xiqueta que han aixecat
la seua veu pels seus drets. Hi ha centenars d'activistes de drets
humans i dels treballadors socials, que no només estan parlant dels
drets humans, sinó que estan lluitant per assolir els objectius de
l'educació, la pau i la igualtat. Milers de persones han estat
assassinades pels terroristes i milions n’han resultat ferides. Jo només
en sóc una d'ells.
Així que ací estic... una xiqueta d'entre molts.
Parle - no per mi, sinó per a tots els xiquets i xiquetes.
Jo alce la meua veu - no perquè jo puc cridar, sinó perquè els sense veu puguen ser escoltats.
Aquells que han lluitat pels seus drets:
El seu dret a viure en pau.
El seu dret a ser tractats amb dignitat.
El seu dret a la igualtat d'oportunitats.
El seu dret a l'educació.
Benvolguts
amics, el 9 d'octubre de 2012, els talibans em van disparar a la banda
esquerra del front. Van matar als meus amics, també. Pensaven que les
bales ens anaven a callar. No obstant això, van fracassar. I, llavors,
quan el silenci va arribar, milers de veus hi van parlar. Els
terroristes van pensar que anaven a canviar els nostres objectius i que
anàvem a deixar les nostres ambicions, però res no va canviar en la meua
vida, excepte això: la debilitat, la por i la desesperança van morir.
Va nàixer la força, el poder i el coratge. Jo sóc la mateixa Malala. Les
meues ambicions són les mateixes. Les meues esperances són les
mateixes. Els meus somnis són els mateixos.[...]
El savi va dir: "La ploma és més poderosa que l'espasa"
era veritat. Els extremistes tenen por de llibres i bolígrafs. El poder
de l'educació els fa por. Tenen por de les dones. El poder de la veu de
les dones els fa por.[...]
La
pobresa, la ignorància, la injustícia, el racisme i la privació de
drets bàsics són els principals problemes que enfronten els homes i
dones.[...]
Fem
una crida a totes les comunitats a ser tolerants - a rebutjar els
prejudicis basats en castes, credos, sectes, religions o gènere. Per a
garantir la llibertat i la igualtat per a les dones, perquè puguen
prosperar. No podem tenir èxit si la meitat de nosaltres estem aturats.
Fem
una crida a les nostres germanes de tot el món per ser valentes - per
abraçar la força dins de sí mateixes i desenvolupar tot el seu
potencial.[...]
Així
que lliurarem una lluita global contra l'analfabetisme, la pobresa i el
terrorisme i agafarem els llibres i els llapis. Són les nostres armes
més poderoses.
Un xiquet, un mestre, un bolígraf i un llibre poden canviar el món.
L'educació és l'única solució. L'educació és el primer
Manifest institucional 25 de novembre 2013(clicar)
Si t'interessa llegir algun llibre que tracti aquest tema, a la biblioteca trobaràs:
L'infern de Marta de Pasqual Alapont (2n cicle i postobligatoris)
Sinopsi:
Una jove maltactada lluita per salvar la seua vida
Quan
va acceptar eixir amb aquell xicot, Marta no sabia que posava un peu en
l’infern, i que d’ara endavant seria tan dolorós penetrar-hi com
tractar d’escapar-ne. Aquesta novel·la de Pasqual Alapont, escrita a la
manera d’un
thriller, amb psicòpata inclòs, posa els cabells de
punta. És la història de Marta, una jove que es va enamorar de la
persona equivocada; però també és la història d’una amistat a prova de
bombes que captiva per la seua tendresa.
El llibre es completa amb
La màscara de l’amor, un text en
què el psicòleg i criminalista Vicente Garrido analitza els
comportaments de risc que qualsevol jove hauria de tenir en compte per
evitar caure en l’infern del maltractament físic o psicològic. Un llibre
molt útil que conjumina una novel·la emocionant plena de suspens i un
pràctic llibre d’autoajuda.
Font:http://www.bromera.com/fitxa-llibre-coleccions/items/linfern-de-marta.htm
El diari blau de la Carlota de Gemma Lienas (2n cicle i postobligatoris)
Sinopsi:
Després de les aventures amoroses amb en Flànagan i en Koert, i amb
ganes de prendre’s unes vacances sentimentals, la Carlota decideix
començar un diari sobre la
violència de gènere, un
problema que fa segles que existeix però que només s’ha fet visible en
els últims anys. A partir de testimonis que va recollint, alguns d’ells
molt propers, i d’informació que rep, com sempre, de la seva mare, la
seva àvia i la seva tieta Octàvia, la Carlota escriu aquest diari blau
que teniu entre mans, i que també parla de la violència escolar i la
violència infantil, que tenen mecanismes similars als de la violència de
gènere: a partir d’idees que la tradició dóna per bones, algunes
persones es creuen superiors a unes altres, de les quals abusen.
Font: http://www.gemmalienas.com/obras/l/los-diarios-de-carlota/el-diario-azul-de-carlota#!prettyPhoto
.jpg)
